| Si em preguntessin com és l'Empordà diria mar blau-verd, la terra plana amb racons de muntanyacasolana i pobles amb un riu a abast de mà. El sol s'hi troba bé, sovint s'hi està fins que núvols constants treuen ufana i al seu damunt volen descarregar. Quan toca festa, es balla la sardana. La gent que hi viu coneix el benestar talment que no existís la tramuntana.
El cert és que que existeix i reporta beneficis hiegènics persistents. Si es desenfrena cruixidora i forta toca diabòlics, sòrdits instruments que gairebé cap dels humans soporta. Diria's que ha aplegat innúmers vents que arreu on va abruptament s'emporta; i de cop sobte minva, no la sents, retuda de xisclar ha quedat morta.
|
i David Fernàndez